Avui volia reflexionar sobre la complexitat de la construcció del gènere, molts cops simplificada. Però primer volia diferenciar els tres conceptes en que titulo aquest article. El sexe, el que definiria com aquelles característiques biològiques que ens venen donades per la naturalesa, que ens defineixen com a homes o dones. Cal matitzar que ja en la part biològica, en alguns casos es dóna la característica de néixer amb unes característiques que no encaixen ni en el que entenem com a home, ni el que entenem com a dona. Aquest és el cas dels intersexuals.
Per altra banda trobem la orientació sexual, que la podríem definir com a cap a quin tipus de persones ens sentim atrets. Aquí podem trobar a persones homosexuals, heterosexuals o bisexuals. Però, i si ens sentim atrets per una persona transsexual o intersexual, quina seria la nostra orientació sexual?
L’últim concepte, la identitat de gènere faria referència a sota quina identitat ens sentim identificats, amb allò que es considera masculí o femení. Però què és allò femení o masculí?
Com observem, ja només en la intenció d’explicar aquests tres conceptes ja ens trobem amb dificultats per a fer una bona definició que inclogui a totes les persones. Les categories que s’han fet servir fins a dia d’avui, no inclouen a tothom. És per aquest motiu que els nous pensaments sobre aquesta temàtica recomanen la abolició de la dicotomia home/dona, i proposen que si socialment no s’exigís la categorització en un sexe, això generaria menys patiment a moltes persones que no es senten representades per aquestes categories.
El procés de desenvolupament de les persones, consta d’un procés complex on hi ha la necessitat d’anar adquirint identificacions per a anar construint una unitat personal (el Jo) tant necessària per a poder desenvolupar-se correctament. Tot i això, les identificacions que necessitem anar fent per a constituir-nos no son identificacions totals, sinó parcials. És a dir, un no s’identifica amb el pare o la mare, sinó amb aquest tret que té el pare, aquest de la mare, aquesta manera de fer del mestre, etc.
La identitat sexual i de gènere es construeix. Segurament en la seva construcció intervenen elements bio-psico-socials. I un dels elements que marcaran aquest procés és el cos que ens és atorgat, la cultura en que vivim, i tota la part individual i psicològica (la nostra història personal). Aquesta última ja inicia el seu desenvolupament abans de néixer, ja que ja inicien en els pares uns desitjos, expectatives, etc. Amb tots aquests elements la persona anirà oscil·lant per una gamma de grisos, que molts cops la societat imposa haver de ubicar-se en un dels extrems de les variables. Com que un dels elements constitutius és el social, aquest també influencia en la formació de l’individu. Però si no hi hagués aquesta pressió, o si escoltéssim a les persones lliures de prejudicis, segurament que l’estereotip de home o dona, homosexual, o heterosexual no sería tant corrent. Segurament que el que abundaria sería una gamma de grisos.
Aquest fet el podem veure, fent referència a la orientació sexual, per exemple en alguns marines o persones empresonades, on degut a les condicions externes, la seva orientació sexual fa un desplaçament. També en persones que poden sentir-se bé en un cos de home o dona, però no es senten identificats/es amb aquells rols que la societat estableix per aquell genere.
Actualment ens trobem amb l’altre cara de la mateixa moneda amb aquest tema. Em refereixo a aquestes posicions extremistes en que ja diagnostiquen a menors abans d’arribar a la pubertat com a necessitat de fer el canvi o hormonar-se, ja que així tindran millor “passing” (terme utilitzat per a fer referència a la capacitat per a semblar-se físicament al sexe al qual es vol pertànyer). Sembla no tenir sentit imposar-lis a menors, que encara no tenen la seva identitat construïda, una identitat decidida des de la mirada de l’adult. Val a dir que el passing és important, ja que pot evitar molts conflictes, rebutjos, discriminacions en la societat, facilitant la vida a l’individu. Però això no pot justificar una intrusió en el desenvolupament del menor.